Un homenatge al gran compositor vienès, al genuí, al inspirador de tants altres compositors i admirat en la seva època, al més gran d’entre els grans, al músic que descansa a l’Olimp, al costat dels Deus, al músic que neix com a geni, que viu com a home en tota la seva abundància, i que mor en la màxima pobresa i indiferència.
Una obra de joventut: l’obertura de l’òpera “Lucio Silla”, i una obra immortal composada en l’època de decadència: la Simfonia no. 41. Dues obres i dues èpoques d’un mateix geni.
Un homenatge a la seva música, aquella que ha estat escoltada per milers de entesos melòmans i que encara avui té la capacitat d’enamorar i angoixar, de riure i de fer plorar, que acompanya als personatges més sinistres i a les donzelles més boniques que ningú a vist mai. Preparem-nos per un concert excepcional “Mozart: Joventut, maduresa i decadència”, on la grandesa de la música ens allargarà la ma per acompanyar-nos al mon dels semidéus.
