Mediterrani

Que la música popular ha influit en la música clàssica no és cap novetat. Més aviat és una obvietat. D’on sorgeix, sinó, la música? Doncs d’allò que hem mamat. També és cert que al llarg de la història molts compositors s’han esforçat per a deslliurar-se musicalment de les seves arrels i han creat obres lliures de tota influència popular. O això creien. En deien “música pura”. També ha estat una qüestió de modes: al segle XIX es va revaloritzar la música popular en el terreny “culte”, però en èpoques anteriors i posteriors no solament s’ha menystingut la influència de la música tradicional, sinó que fins i tot hi ha hagut moviments de rebuig frontal.

Els autors de les obres que avui interpreta Camerata XXI no van perdre el temps lluitant contra els seus orígens ni contra el llegat de la seva tribu: van compondre música de forma absolutament lliure i, si en algun cas la música la dictava l’arrel popular, doncs avall, que fa baixada. Eduard Toldrà i Joaquin Turina són dos dels màxims exponents d’aquesta manera d’afrontar la creació artística: gran coneixedors de la música acadèmica i de la música popular, van arribar a una síntesi en el seu llenguatge que els ha col·locat entre el bo i millor de la música espanyola i catalana de la primera meitat del segle XX. Toldrà va compondre música obertament de caire popular —com sardanes i cançons— però també música de cambra i simfònica amb una intenció més “de concert”, com l’obra Vistes al mar, escrita com a quartet de corda l’any 1920 i inspirada en tres poemes de Joan Maragall que exalten l’optimisme i l’alegria que desprèn la natura mediterrània. Turina també va compondre La oración del torero (1925) per a quartet, però en el seu cas va ser per a quartet de llaüts. El mateix Turina, veient que l’obra li havia quedat prou bé, immediatament la va instrumentar per a quartet de corda. Poc després (1927), encara en va fer una nova versió (que és la que sentim avui) afegint-hi el contrabaix. Segons el mateix autor: “Una tarde de braus en una plaça de Madrid vaig veure clara l’obra. Jo era al pati de cavalls i allà, darrera una petita porta, estava la capella on anaven a resar els toreros una estona abans d’enfrontar-se a la mort. Aleshores se’m va oferir amb tota plenitut el contrast subjectivament musical i expressiu del batibull llunyà de la plaça, del públic que espera la festa, amb el recolliment dels que, davant aquell altar, pobre i ple d’entranyable poesia, veníen a pregar a Déu per la seva vida, pel dolor, per la il·lusió i per l’esperança que potser deixarien per sempre al cap d’uns minuts en aquell ruedo ple de riures, de música i de sol”.

Dediquem les últimes línies a Lluis Benejam, un compositor i violinista de Barcelona, de qui enguany celebrem el centenari. Benejam va tocar el violí en totes les orquestres catalanes —incloses les de Pau Casals i Eduard Toldrà— fins que l’any 1954 va marxar a Equador, on va fundar l’Orquestra Simfònica Nacional d’aquell país de la que va ser concertino i sotsdirector. L’any 1959 es va instal·lar a Birmingham, Estats Units, on va seguir tocant, component i ensenyant. Va morir el 1968 deixant una cinquantena d’obres com aquesta, inspirada en temes de les cultures centreamericanes, i composta amb tota probabilitat en la seva etapa a Quito.

14/08/2014 - 22:00
Organitzador: 
Auditori Pau Casals
Auditori Pau Casals
Av. Palfuriana, 34
43880
Sant Salvador (El Vendrell)
Telèfon: 
977683468

Venda anticipada de localitats:

902 10 12 12
www.telentrada.com

INFORMACIÓ

AUDITORI PAU CASALS
Av. Palfuriana, 52 (Sant Salvador)
Tel. 977 683468 – Fax 977 661179
43880 EL VENDRELL

HORARIO DE VENDA AL PÚBLIC

Al mateix Auditori Pau Casals:
Matinsde 10 a 14, de dilluns a divendres
Dissabtes de juliol i agost de 11 a 14