En temps de Pau

Pau Casals va començar a compondre de forma natural. Quan només tenia set anys, en col·laboració amb el seu pare, organista i director del cor de l'església de Sant Salvador del Vendrell, va escriure l’obra Els pastorets per a la representació anual de Nadal. Amb disset anys, ja reconegut com a extraordinari violoncel·lista, Casals es va desplaçar a Madrid per continuar els estudis, sota la supervisió i tutela del comte de Morphy. Quan el comte i altres mestres van descobrir el talent creatiu de Casals, van encoratjar-lo perquè es dediqués a la composició, però el violoncel es va convertir en el principal centre d’atenció de la seva carrera. Al llarg de la seva vida musical, Pau Casals va sentir la necessitat de compondre i, malgrat les seves múltiples activitats, va trobar el temps per escriure la seva música. Sovint va fer referència a la gran quantitat de música que constantment li venia al cap, i es lamentava de no tenir l’oportunitat d’escriure-la tota.

El 1950 Albert Schweitzer va declarar: "Casals és un gran músic en tot el que fa: un violoncel·lista incomparable, un director extraordinari i un compositor amb coses a dir".

Durant la seva vida, Casals va ser reticent a permetre la publicació de la majoria de les seves obres i les va deixar perquè fossin jutjades per mèrits propis, sense que els afectés la reputació de l'intèrpret. Per aquest motiu, només es coneixen algunes de les composicions de Casals gràcies als seus amics músics, que les van descobrir i interpretar.

Marta Casals Istomin

 

Tipus de concert: 
Orquestra de Cambra
Concerts
22/05/2020 - 21:00 (Teatre Fortuny - Reus)